Concurs: institut sostenible

Avui se'ns ha presentat l'oportunitat de fer un petit concurs a classe. El treball d’avui consisteix en pensar una idea ,en grups de 2 o 3 persones, en què l’institut sigui una mica més sostenible. Però s’ha de tenir en compte que la nostra idea serà millor si gastem menys diners i a més que sigui el més rentable possible.

Quan hem començat a pensar idees, se’ns han sorgit moltes possibilitats que es podrien aplicar al nostre institut. Moltes de les idees són bàsiques i algunes ja s’apliquen, però degut que és un concurs, hem hagut de pensar en idees originals i amb un cost econòmic baix.

Durant aquests dies hem pensat uns quants invents/aplicacions que podríem utilitzar d’ara en endavant al nostre Institut.

La principal idea que hem pensat ha sigut aprofitar les aigua grises per la calor de l’estiu. En què consisteix aquesta proposta?

Primer de tot es podrien reutilitzar les aigües grises a través de tubs per mullar el terra del costat de les aules per evitar l’entrada de calor i, així, no donar-li una altra aplicació a aquestes aigües. Sabem que quan el sòl entra en contacte amb l’aigua fa que el vent que entra a l’aula sigui més fred. D’aquesta manera podríem evitar la compra de ventiladors gràcies a les aigües grises i mantenir una menor temperatura. 

El que s’hauria de fer es utilitzar uns tubs per transportar l’aigua a totes les aules, però també, es podria portar tota aquesta aigua en un barril o quelcom semblant i, des d’allà, agafar l’aigua a través de galledes per anar a mullar el terra de manera més manual (en el cas que no s’hagués de gastar pocs diners). L’aplicació d’aquest invent només contaria amb la construcció de les tubs, tot i que el preu seria una mica elevat.

D’altra banda es podrien posar sensors tant a les llums de l’aula, com a les aixetes de l’aigua. D’aquesta manera es podrien estalviar molts litres d’aigua, ja que les aixetes que s’usen al nostre institut són amb temporitzadors i, els segons finals, quasi no són utilitzats. Si poséssim aquests sensors, l’aigua només sortiria en veure les mans i així s’estalviarien segons d’aigua malgastada. Amb les llums igual; només s’engegarien quan hi hagués algú a l’aula i, així, no es quedarien llums obertes moltes hores. El preu d’aquests invents també seria molt elevat ja que s’haurien d’instal·lar temporitzadors a totes les aules (40) i a totes les piques (20). 

Creiem però, que són uns mètodes prou útils com per dur-los a terme. Tot i que la instal·lació tant de sensors d'aigua com de llum, pot sortir una mica del pressupost, són uns diners que es recuperarien més endavant. El mateix passaria doncs, amb la instal·lació de tubs canal transportadors d'aigua.

Per tant, com a conclusió general, creiem que seria positiu invertir en l'aplicació d'aquests mètodes per tal de fer un institut més sostenible i a més, optaríem a la recuperació dels diners invertits al cap de pocs mesos.